v
La Divina Comèdia és el gran
monument que Dant va construir per a Déu.
v
L’ estructura bàsica
d’ aquest meravellós temple poètic descansa sobre uns fonaments organitzats
sobre un esquema numèric:
Ø
Poema dividit en 3
parts:
§
Infern
§
Purgatori
§
Cel
Ø
Subdividit en 9
altres parts:
§
9 cercles
§
9 pisos
§
9 cels
Ø
Cada part consta de 33
cants (33 anys de Crist)
Ø
Aquest cants estan
escrits en tercets lligats
Ø
3 personatges principals
§
Dant
§
Virgili
§
Beatriu
·
El poema manifesta voluntàriament
un caràcter sagrat: el 3 i els seus múltiples = simbologia de la Santíssima
Trinitat.
v
En definitiva, l’estructura respon
a la mentalitat medieval feudal i teocèntrica.
v
Tanmateix, també hi alenen
els aires del Trecento: (període de la Història de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia)
Ø
Recerca de la bellesa
absoluta
Ø
Interès més directe pels
clàssics
Ø
Visió més amplia de la moral
Ø
Interès per l’home com a
individu amb la comprensió de les seues flaqueses.
v
Dant va voler titular
la seua obra (Divina Comèdia) amb
aquest nom per a diferenciar-la de la tragèdia. La comèdia es caracteritzà, en
diferència a la tragèdia, pel final
feliç, i es així com acaba aquest viatge a l’ultratomba que ens ofereix el
poeta.
v
Els personatges que apareixen en l’obra
són de total mena:
Ø
Gent del carrer
Ø
Gent il·lustre
v
S’hi combina amb el:
Ø
To tràgic
Ø
To popular
v
I el llenguatge:
Ø
Culte
Ø
Popular
Ø
Col·loquial
Ø
Vulgar
v
La influència de l’obra
del poeta toscà ( amb Canzonieri de
Petrarca i Decamerone de Boccaccio)
va propicir que el dialecte de la
Toscana, en el qual estaven escrites aquestes obres, se sobreposés als altres
fins a convertir-se en el model de la llengua literària italiana.
v
La primera i primordial raó
per la qual Dant va escriure la Commedia fou
Beatriu però també ho són l’enyorança
que el poeta sentia per la seva terra Florència. La seva vida va transcórrer
enmig de la incomprensió i de la soledat en un món, Itàlia. I calia, segon
Dant, castigar-ne els culpables amb l’Infern i premiar els bons amb el cel,
alliçonant la humanitat per tal que s’adonés que només hi havia un camí per
merèixer la glòria, el camí de la veritat i de la justícia.
v
La Divina Comèdia ens
ofereix una sorprenent i extraordinària visió del món anterior i coetani del
poeta. Es com la gran enciclopèdia del saber de la humanitat medieval. Per això
ningú no discutirà mai que, entre els autors més sensacionals, el nostre poeta
florentí ocupa un lloc ben destacat al costat d’altres com Shakespeare i Cervantes.
Jordi Caixàs: Divina comèdia (Infern) Ed. Proa Pròleg. Pàgines 24-26 (*)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada