El món medieval en un llibre: Divina comèdia.

v  La Divina Comèdia és el gran monument que Dant va construir per a Déu.

v  L’ estructura bàsica d’ aquest meravellós temple poètic descansa sobre uns fonaments organitzats sobre un esquema numèric:

Ø  Poema dividit en 3 parts:

§  Infern

§  Purgatori

§  Cel

Ø  Subdividit en 9 altres parts:

§  9 cercles

§  9 pisos

§  9 cels

Ø  Cada part consta de 33 cants (33 anys de Crist)

Ø  Aquest cants estan escrits  en tercets lligats

Ø  3 personatges principals

§  Dant

§  Virgili

§  Beatriu

·         El poema manifesta voluntàriament un caràcter sagrat: el 3 i els seus múltiples = simbologia de la Santíssima Trinitat.

v  En definitiva, l’estructura respon a la mentalitat medieval feudal i teocèntrica.

v  Tanmateix, també hi alenen els aires del Trecento: (període de la Història de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia)

Ø  Recerca de la bellesa absoluta

Ø  Interès més directe pels clàssics

Ø  Visió més amplia de la moral

Ø  Interès per l’home com a individu amb la comprensió de les seues flaqueses.

v  Dant va voler titular la seua obra (Divina Comèdia) amb aquest nom per a diferenciar-la de la tragèdia. La comèdia es caracteritzà, en diferència a la tragèdia,  pel final feliç, i es així com acaba aquest viatge a l’ultratomba que ens ofereix el poeta.

v  Els  personatges que apareixen en l’obra són de total mena:

Ø  Gent del carrer

Ø  Gent il·lustre

v  S’hi combina amb el:

Ø  To tràgic

Ø  To popular

v  I el llenguatge:

Ø  Culte

Ø  Popular

Ø  Col·loquial

Ø  Vulgar

v  La influència de l’obra del poeta toscà ( amb Canzonieri de Petrarca i Decamerone de Boccaccio) va propicir  que el dialecte de la Toscana, en el qual estaven escrites aquestes obres, se sobreposés als altres fins a convertir-se en el model de la llengua literària italiana.

v  La primera i primordial raó per la qual Dant va escriure la Commedia fou Beatriu però  també ho són l’enyorança que el poeta sentia per la seva terra Florència. La seva vida va transcórrer enmig de la incomprensió i de la soledat en un món, Itàlia. I calia, segon Dant, castigar-ne els culpables amb l’Infern i premiar els bons amb el cel, alliçonant la humanitat per tal que s’adonés que només hi havia un camí per merèixer la glòria, el camí de la veritat i de la justícia.

v  La Divina Comèdia ens ofereix una sorprenent i extraordinària visió del món anterior i coetani del poeta. Es com la gran enciclopèdia del saber de la humanitat medieval. Per això ningú no discutirà mai que, entre els autors més sensacionals, el nostre poeta florentí ocupa un lloc ben destacat al costat d’altres com Shakespeare i Cervantes.

Jordi Caixàs: Divina comèdia (Infern) Ed. Proa Pròleg. Pàgines 24-26 (*)

Les mil i una nits

 Les mil i una nits (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana ('Els mil mites') (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.

Relació de "Luces de Bohemia" amb la "Divina Comèdia"

 

















Una de les característiques de "Luces de Bohemia" de Don Ramón María del Valle Inclán es la literaturització que  aquesta té amb quantitat de referencies i cites literàries. A més de que el diàleg de Ruben i el Marqués de Bradomín amb el enterramorts té molts punts de contacte amb "Hamlet" de Shakespeare i que Max i Don Latino ens recorden al céc i al "Lazarillo de Tormes" , hi ha contants referències al circle infernal, de la obra de Dante de "La Divina Comèdia". Luces de Bohemia representa la baixada de Max Estrella als inferns, guiat per Don Latino, qui representaria en aquest cas a Virgili.

MIQUEL BARCELÓ

 

GESTO DE LA NATURALEZA

El Mapa del Infern - Sandro Botticelli

Els trobadors i les trobairitz

• El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona —que en realitat es deia Guillem de Cervera (1259-1285/1290)—, vivien del seu art. Eren, per di-ho així, "professionals de la literatura". Llig aquesta viadeira (cançó de camí) dedicada a Jana i explica de què va. Pots escoltar la interpretació que en fa el cantant Celdoni Fonoll fent clic ací.

També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó.

Divina Comèdia. Infern.

El cant I recitat per Roberto Benigni

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?

Itàlia, Florència.

Roberto Benigni se ha embarcado en una inmensa y titánica cruzada de más de tres años. En el verano de 2006 en Grecia decidió presentar un canto de La Divina Comedia de una forma algo diferente mezclando humor, actualidad y el descaro propio del escarizado director y actor italiano. El éxito fue rotundo llevandole a Florencia donde cada noche y durante trece jornadas fue explicando un canto diferente en cada una de ellas. Allí se dio cuenta de que traer a la modernidad el texto clásico no era una tontería y comenzó a girar con el espectáculo por todo el mundo.

Tema 2. Curiositats

La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?

Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-loshidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.

Si, aprofitant que hem llegit el llibre, volguérem dissenyar un videojoc basat en la Divina comèdia, com seria? No ens capfiquem, se'ns han avançat! Així és com ha quedat (per a majors de 18 anys).

I si haguérem de fer-ne una guia visual, com seria? També ara se'ns han avançat. Ací està.

Òpera en texans (només per a amants de la música).

Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern, acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?

Eurídice rep la mossegada d'una serp, a causa de la qual mor. Orfeu, en un acte d'amor profund, decideix baixar al món subterrani per convèncer Hades i Persèfone de retornar a la vida la seva estimada. La condició per al retorn d'Eurídice al món dels vius és que ell no es giri per comprovar que el segueix fins que no surtin al món dels vius. A l'últim moment Orfeu no pot resistir i es gira, final tràgic perquè perd Eurídice per sempre més. L'heroi acaba morint mans de les Mènades.

També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia... CERBERO