Les Flors del Mal XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,


àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.


Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço, tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62

GLOSSARI:

xisclar: Fer xiscles.
xiscle: Crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc.
eixordador: Que eixorda.
eixordar: Un soroll molt fort, deixar (algú) com sord, no deixar-li sentir res més.
fastuós -osa: Amic del fast.
fast: Ostentació de magnificència, luxe extraordinari.
gronxar: Imprimir un moviment de vaivé (a un cos suspès, a un cos flexible que té un punt fix).
fistó: Brodat que es fa en la vora d'una peça de roba així retallada.
crispar: Causar la contracció sobtada, espasmòdica (d'un múscul, d'un nervi). / El cos o una part del cos, contreure's a causa del dolor, d'un estat d'angoixa. / Exasperar, irritar.
lívid -a: D'un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred. / D'una pal·lidesa blavosa.


Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
El poema està format per versos dodecasíl·labs, dividits en hemistiquis de 6 síl·labes.

Tema.
L'amor a primera vista del poeta cap una dona que es troba al carrer.

Quines imatges poètiques hi destacaríeu?
Metàfores ( bevia joals seus ulls), preguntes retòriques ( ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?), apostrofes (tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho! )