ACTIVITAT: “Aproximació al teatre de Shakespeare”

Els subtemes

Harold Bloom ha escrit que el conjunt de l'obra de Shakespeare ha configurat –i encara configura– tota la formulació vital (científica, cognitiva, psicològica, etc.) del món occidental. Si això és així, adoneu-vos de l'enorme importància temàtica de Hamlet, ja que diríem que és l’obra més coneguda i interpretada de Shakespeare. El tema o el conjunt de temes han de rebre, per tant, el suport d'un conjunt de subtemes que introdueixen i desenvolupen la visió del món i de la vida que l'obra presenta.

Sabent que Hamlet és una polifonia temàtica, us proposem l'estudi dels seus subtemes més importants, tenint en compte que aquests reben el suport d'altres subtemes més secundaris que configuren el conjunt:

• la societat,
• la visió de l’univers, el món i la vida,
• la bogeria.

1. La societat

1.1.El maquiavel·lisme

El mot "maquiavel·lisme" és un derivat de Maquiavel. Assabenteu-vos de les idees bàsiques d'aquest pensador sobre la vida política i social, i esbrineu si el significat del mot és aplicable al món cortesà de l'obra. Raoneu si el text que us proposem és representatiu d'aquest subtema:

POLONI

¿Encara aquí, Laertes? Au, vinga, a bord; quina vergonya!

El vent s'asseu al muscle de les veles

i tu et fas esperar. Et donaré la meva benedicció

i mira de gravar aquests pocs consells

a la teva memòria: no prestis veu als pensaments,

ni acció a cap pensament desmesurat;

sigues senzill de tracte, però mai vulgar.

Tots els amics que tinguis, de lleialtat provada,

lliga'ls amb fils d'acer a la teva ànima;

no facis que la teva mà es torni insensible

de tant donar-la a jovenets fatxendes, sense seny.

Defuig d'entrar en baralles, i si t'hi veus embolicat

fes que el teu adversari t'hagi de defugir.

Presta l'orella a tots; però la veu, a pocs;

Escolta la censura de tothom; però reserva't el parer;

Porta els vestits que puguis pagar amb els teus diners,

però no amb un excés de fantasia; rics, però no extremats,

perquè els vestits revelen sempre l'home.

A França, els homes de més rang i condició

són, en això, selectes i eminents.

No deixis mai diners, ni tampoc no en manllevis,

perquè els préstecs es perden i et fan perdre l'amic,

i el manllevar malbarata la hisenda.

I per damunt de tot, sigues fidel a tu mateix,

llavors se'n seguirà, com de la nit al dia,

que no podràs ser fals per a ningú.

Que et vagi bé i que la benedicció

que t'he donat, t'ho faci madurar.

[Acte I Escena III Pàg. 28-29, en la nostra versió]

1.2.Els canvis socials

Les convulsions socials que marcaren el canvi del teocentrisme medieval a l'antropocentrisme del Renaixement i del Barroc.

1.3.La fama terrenal

Raoneu si el text que us proposem és significatiu respecte a aquest subtema:

HAMLET

Que el cel te n'alliberi.

Jo et seguiré. M'estic morint, Horaci.

Ah, malaurada Reina, adéu-siau!

Vosaltres que mireu aquest atzar, tremolosos i pàl·lids,

com si fóssiu comparses o públic d'aquest drama,

si tingués temps (però la mort, oficial ferotge

m'arresta inexorable), ah, us podria dir...

No. Que així sigui. Horaci, em moro,

i tu viuràs; fes-me justícia, a mi

i als meus actes davant dels que no en saben res.

[Acte V Escena II Pàg. 203-204, en la nostra versió]

1.4.Les relacions home-dona

1. Analitzeu el text següent i raoneu la seva significació sobre el subtema proposat:

POLONI

Redéu, molt ben pensat!

M'han dit que últimament et parla

sovint a soles i que tu mateixa

li prestes una lliure i generosa atenció.

I si és així ( que és tal com m'ha arribat

amb to d'advertiment), bé cal que et digui

que no acabes d'entendre què et convé

ni com a filla meva, ni per al teu honor.

¿Què passa entre vosaltres? Digues la veritat.

 

[Acte I Escena III Pàg. 30, en la nostra versió]

2. Visió de l'univers, el món i la vida

2.1.La vida, la vida com a somni i la mort

Relacioneu aquest subtema amb el famós monòleg del Acte III- Escena I.

Analitzeu la significació del text següent:

REI

És dolç i digne, Hamlet, que en la teva natura

vulguis retre al teu pare homenatges de dol;

però recorda que el teu pare també va perdre un pare,

i aquell pare perdut va perdre el seu. Qui sobreviu

està lligat als deures filials d'homenatge al dolor

durant un temps. Però perseverar

en un dol obstinat, seria una conducta

d'entestament poc piadós. És un dolor inhumà.

Revela voluntats deslleials amb el cel,

un cor sense defenses, un esperit impacient,

un seny desassenyat i sense cultivar,

perquè sabem que ha de venir la mort i que és corrent

com qualsevol vulgar experiència.

¿Quin sentit té de prendre-s'ho patint

i posar-s'hi amb orgull?

[Acte I Escena II Pàg. 16-17, en la nostra versió]

Analitzeu la concepció que sobre la mort presenta el text següent:

HAMLET

A fe que no, gens ni mica. Només l'hauríem de resseguir

amb prou modèstia, sense gaires pretensions. Així:

Alexandre va morir; Alexandre va ser enterrat; Alexandre

va tornar a la pols; la pols és terra; de la terra en fem pasta

d'argila. I ¿per què aquesta argila amb què ell es va convertir

no podia convertir-se en pasta per tapar els junts

d'una bóta?

[Acte V Escena I Pàg. 179-180, en la nostra versió]

2.2.El meravellós i la mitologia

1. Llegiu el text següent. Aquestes paraules d'Horaci proven que elements meravellosos, mitològics i tel·lúrics estructuraven una part de la visió de l'època:

HORACI

És una pols que pot torbar l'esguard de l'esperit.

Durant el gloriós govern de Roma,

i just abans que el poderós Juli Cèsar caigués,

es van buidar les tombes, i els morts amb llurs sudaris

xisclaven i udolaven arreu de la ciutat...

Hi havia estels de cua encesa i rosades de sang,

desastres en el sol, i aquella estrella humida

que influencia el lloc on Neptú té l'imperi,

va emmalaltir d'eclipsi, com si ja fos el dia del judici.

Aquests mateixos signes, precursors de fets temibles,

com els heralds que sempre precedeixen els destins

i prologuen les grans fatalitats que se'ns acosten,

ens han estat mostrats pel cel i per la terra

a tots nosaltres i a les nostres latituds.

[Acte I Escena I Pàg. 9-10, en la nostra versió]

3. La bogeria

Expliqueu la classe de bogeria de Hamlet i la finalitat més important que pretén aconseguir.

En aquest apartat tractarem el tema que està molt latent en el llibre i que ha donat lloc a moltes interpretacions, la ‘’bogeria’’ de Hamlet, des de un punt de vista crític i segons el psicoanàlisi i la seva interpretació d’aquest estat.

Durant el segle XX, al sorgiment del psicoanàlisi, es va utilitzar el personatge d’en Hamlet per fer diferents teories d’alguns dels autors més destacats com Sigmund Freud, Jacques Lacan i Ernest Jones, els estudis dels quals varen influenciar obres posteriors.

Segons Sigmund Freud la bogeria d’en Hamlet i la seva decisió per matar al seu oncle comsprés de casar-se amb la seva mare es degut a la gelosia que sentia per la seva mare. En Freud, després d’analitzar la conducta d’en Hamlet va concloure que tenia l’anomenat ‘’desig edípic’’, el qual va descriure com l’atracció que tenen els fills amb la seva mare, a una determinada edat, que el duia a voler matar a l’home que estava amb ella (el seu oncle). Encara que, té el conflicte de que si du a terme el seu projecte tendra el camí lliure per arribar a la seva mare i això li produeix un sentiments de rebuig.

En Freud argumenta que en Hamlet no pot dur a terme el seu projecte, degut a que en el fons sap que ell no es millor persona de lo que ho és la persona a la que vol matar, ja que el seu projecte seria una repetició de lo que va fer el seu oncle amb el seu pare.

Hi ha altres arguments que donen peu a que en Freud pensés que aquesta interpretació de l’actitud fos correcta, ja que pensava que aquesta negativa per part d’en Hamlet de la sexualitat (tal i com li argumenta a n’Ofelia en alguna de les seves converses) és una manera de demostrar la seva manera de reprimir el desig per la seva mare i el dolor que li provocava la situació que vivia.

Per una altra banda, a la dècada de l’any 1950 altra autor anomenat Jacques Lacan va presentar un llibre en el que mostrava l’estructura del pensament a Hamlet, ‘’Deseo y la interpretación del deseo de Hamlet’’. Lacan argumentava que la manera de ser d’una persona depen de la seva estructura del llenguatge i, per tant, l’estructura del llenguatge que emprava en Hamlet (fantasia, narcisisme, psicosis...) creava una falta en el seu aspecte real i simbòlic del seu psique. Per tant, Lacan va ser un dels crítics que va analitzar l’estructura de les frases d’en Hamlet per poder argumentar que realment tenia sentiments reprimits i que, degut a això, poc a poc va anar augmentat la seva bogeria.

Finalment, podem fer menció d’un psicoanalista de la dècada del 1940 anomenat Ernest Jones, el qual va desenvolupar les idees d’en Freud i va escriure un llibre que recollia la seva obra ‘’Hamlet y Edipo(1949)’’. Aquest psicoanalista va analitzar una escena en especial la qual retractava de manera directa, el que deien que era l’estructura del psique de Hamlet, aquesta escena transcorria en un moment de l’obra en la qual Hamlet s’enfronta amb la seva mare i discuteixen, ja que ell li mostra la seva indignació amb la seva actitud i li discuteix la seva manera d’actuar davant la mort del seu pare.
Per concloure podríem mencionar altres arguments d’aquests autors els quals han fet que la seva interpretació es consideri més consistent. Quan mor el pare de n’Ofèlia (Poloni) assassinat per en Hamlet n’Ofèlia entra en un estat de bogeria molt semblant al d’en Hamlet, ja que havien matat al seu pare. Aquesta reacció se deu al seu intens anhel per el seu ‘’amant’’ desitjat el qual es el seu pare, tal i com exposa la teoria d’edip. Això la fa sentir un intens dolor degut al seu amor frustrat que tan ràpid ha desaparegut i li fa acabar en la més completa bogeria.