Figures retòriques a Hamlet

  Acte II Escena II

POLONI

Això s'ha acabat bé.

Milord, Senyora, si us hagués d'exposar

el que haurien de ser la majestat i el deure,

per què el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps. Com que la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu.

El vostre noble fill és boig. I dic

només això, perquè cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

Però deixem-ho estar. Paral.lelisme

REINA

Al gra, Poloni; menys retòrica. 

POLONI

Senyora, us juro que no faig retòrica.

Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!

Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.

Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;

considereu això: tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

que, per obediència i deure, m'ha donat

―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 

          Llegint.

"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 

REINA
Això li ha donat Hamlet? 

POLONIParal.lelisme

Bona senyora, espereu un moment.

No dic res que no hi sigui.

                                      Llegint.

                  "Dubta del foc que pot tenir un estel;
                 dubta que el sol es mogui dalt del cel;
                 dubta de si la veritat té honor;

                 però no dubtis mai del meu amor."

"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport. Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

REI
Però, com ha acollit el seu amor?

POLONI

Què penseu, vós, de mi?

REI
Que sou un home honrat i molt lleial.

 

 

- el dia és el dia i la nit és la nit,

i el temps és temps, seria malgastar

nit, dia i temps.  

Antístrofa: repetició de mots en orde invers.

-la brevetat

és l'ànima del seny, seré molt breu. 

cal estar boig

-per definir la veritable bogeria.cal estar boig

per definir la veritable bogeria.

 Repetició lèxica: repetició de dos paraules de la mateixa família lèxica.

 

-Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.

I és una llàstima que sigui cert.

Concatenació: figura de dicció consistent en la repetició del mot o mots darrers d'una frase al començament de la frase següent. 

 

-fa falta

trobar la causa que té aquest efecte,

o millor dir: la causa del defecte,

perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.

Joc de paraules

-Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
Repetició lèxica: repetició de dos paraules de la mateixa família lèxica.

 

-tinc una filla

―i fins que ja no sigui meva, la tindré―

Tautologia: l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat.

 

-per obediència i deure,

-Ara escolteu i decidiu:

Hendíadis: consisteix en l'expressió d'un concepte únic per mitjà de dos termes coordinats.

 

-"Formosa" és una paraula horrible;

Antítesi: figura consistent a oposar, en una mateixa frase, dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 

 

 
-"Dubta del foc que pot tenir un estel;
  dubta que el sol es mogui dalt del cel;
  dubta de si la veritat té honor;
  però no dubtis mai del meu amor."

Paral·lelisme 

-No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; 

Metàfora

-i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.

Paral.lelisme