L'Espill de Jaume Roig (fragment)

Tercera part del Prefaci 

366 Donchs, dich que totes,
367 de qualque stat,
368 color, edat,
369 lley, nacio,
370 condicio,
371 grans e majors,
372 chiques, menors,
373 jovens e velles
374 lleges e belles,
375 malaltes, sanes,
376 les cristianes,
377 jhuyes, mores,
378 negres e llores,
379 roges e blanques,
380 dretes y manques,
381 les geperudes,
382 parleres, mudes,
383 ffranques, catives,
384 quantes son vives,
385 qualssevol sien:
386 tot quant somien
387 esser ver crehen;



VALENCIÀ ACTUAL


Dic, puix que totes
de qualsevol estat,
color, edat,
llei, nacio,
condicio,
grans i majors,
chiques i menors,
jovens i velles,
lleges i belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
judeues, mores,
negres i morenes,
roses i blanques,
perfectes i allisiades,
les geperudes,
parladores, mudes,
lliures, captives,
totes les vives,
totes les que siguen,
tot lo que somien
creuen que es cert,
lo que no veuen
juï mental
fan sense defensa,
ni escoltar part;
per presumir
parlen nomes,
fan vera sentencia
de lo que no saben.

ACTIVITATS

1. Explica el significat d'aquests versos.

De la tercera part del prefaci, dins de l'Espill, de Jaume Roig.

Este gran personage de la lliteratura valenciana, mege i escritor, naixque en la ciutat de Valencia no se sap exactament en quin any. En 1456 fon nomenat conseller de la ciutat. Es casà en Isabel Pellicer de la qual tingue sis fills. Mori en abril de 1478, en Benimamet.

L’obra fonamental d’est escritor es l’Spill, la qual fon escrita cap a 1459-1460 i publicada tambe baix el titul de Llibre de les dones o Llibre de consells. L’obra està composta per 16.359 versos molt breus que es nomenen “noves rimades o codolades”. No obstant, encara que el llibre està compost en vers, denota una intencio narrativa i ha segut considerat com a un clar precursor de la novela picaresca castellana; la seua misoginia, ilustrada moltes vegades en imagens topiques i en llocs comuns, te clares concomitancies en les obres de Boccaccio o de l’archiprest de Talavera. Alguns tractadistes han observat en el Vita Christi de sor Isabel de Villena, una replica a la ginecofobia de Jaume Roig.

El Spill te un fi moralisador i s’inicia en una consulta dirigida al cavaller Joan de Fabra, on s’afirma el proposit de l’autor de demostrar que totes les dones, a excepcio de la Verge, son vils. Conté quatre llibres: sobre la joventut del narrador, el matrimoni, la lliço de Salomo i d’enviudar.

La dificultat que presenta el condensat llenguage -de gran riquea lexica i molts recursos lliteraris-, a mes d’estar escrit en rima consonant i versos apariats de cinc silabes metriques fa que la llectura resulte monotona.

Aixi i tot, este llibre es un document de gran valor per als llingüistes, ya que mostra el valencià del poble front al lexic usat per molts escritors de l’epoca, el qual presenta fortes influencies provençals.

2. Si Gustave Flaubert haguera llegit l'Espill (potser ho va fer!), haguera estat d'acord amb Jaume Roig?

No. L'autor no estava d'acord amb aquesta misoginia.