Capítol I- La metamorfosi (part 2)

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?

• Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment.

1. Estil indirecte

2. Estil directe

3. Estil indirecte lliure

L'estil indirecte lliure serveix per a reproduir pensaments o sentiments del personatge. Apareix quan Gregor comença a fer-se preguntes del tipus "Que potser no havia sonat el despertador?", " I ara, què?", en general, en quasi tot el fragment mostrat després de la intervenció e Gregor en estil directe.