Capítol I- La metamorfosi (part 1)

Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.

"Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç.

La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores.

[F. Kafka, La metamorfosi (La transformació) ; trad. J. Fontcuberta. Capítol I Pàgines 3-4]

• Comenteu l'estranyament o desfamiliarització [distorsió de la perspectiva] basant-te en aquest fragment, que correspon al començament de la narració. Adoneu-vos que la cambra comença sent descrita com una habitació «normal de ser humà», més avant se'ns diu que té «pocs metres quadrats», però esdevé una habitació «alta i espaiosa».

Cal comentar que el «món» de Gregor Samsa es redueix a unes dimensions infrahumanes, però la percepció del nou ésser amplifica la seva percepció humana. Això vol dir que, paradoxalment, augmenta la subtilesa interpretativa i emocional del protagonista. 

En aquestes condicions, la descripció de l’espai interior, es carrega de significat, tot i que és descrit amb realisme. En efecte, l’espai humà i íntim, que Gregor percep com "una habitació normal per a un humà, encara que un pèl menuda",es transforma en un món inabastable. Emergeix una certa disconformitat, o desajustament, del protagonista que revela la gran distància que ha aparegut entre ell i la resta dels humans.